Aquest diumenge, vam poder celebrar amb tots vosaltres una important efemèride d'un dels elements més representatius del nostre poble, el plàtan de la plaça Major. Entre timbals, dibuixos i xocolata desfeta, vam poder xerrar una estona i comentar la necessitat de posar en valor el nostre patrimoni local. Us adjuntem l'escrit històric que vam llegir i unes fotografies de l'acte. Gràcies per la vostra participació.
Pinta el teu dibuix:
Benvolguts riererencs i rierenques
Junts per La Riera ha volgut celebrar d´aquesta manera tan especial la commemoració del 125è aniversari de l´arbre de la plaça, tot un símbol natural per a tots naltros que sorprèn, per les seves dimensions, a tots els que ens visiten i passen per aquí. El “plataner de la plaça” – així és com l’anomenem- és un dels 11 plàtans monumentals que hi ha arreu de Catalunya. Va ser declarat arbre monumental l´any 1992 i ara és un arbre protegit.
Les primeres notícies que tenim sobre l´edat de l´arbre són les provinents de la tradició oral. Molts besavis i avis del poble explicaven que l´arbre va ser plantat el dia que va néixer Alfons XIII, o sigui el 17 de maig de 1886 (d´aquí nou dies en complirà 125). L´any 1984 es va editar una auca en commemoració del 175è. Aniversari del vot de poble de la Santa Creu, on hi havia un verset de la Rosa Maria Terrafeta que recollia aquesta tradició oral i deia:
“Celebrant que el rei nasqué
En Joan Fortuny i Mallafré
Amb afany i molta traça
Plantà l´arbre de la plaça
que amb ventades, trons i llamps
Aviat complirà cent anys…”
Una altra informació escrita que parla sobre l´edat de l´arbre de la plaça ens la proporciona la “llibreta de Cal Espitxagó” transcrita en part en els “Apunts històrics” de Jaume Rafí, on s´explica que després de diversos intents, a l´any 1878, 1882, 1885... es plantà un plàtan a la plaça el 16 de febrer de 1887.
La tercera informació que s´ha trobat ens la proporciona un dietari de la família Plana, cedit per Jordi Plana, on Joan Plana i Plana (avi de Jordi Plana) escrivia que: “... l´arbre de la plaça tenia els mateixos anys que jo...” . Joan Plana va néixer al 31 de gener de 1886.
La darrera referència sobre l´actual plàtan de la plaça ve de la rebesnéta de l´home que el va plantar. La rebesnéta és la Rosa Mari Galán i l´home que el va plantar era Joan Baldrich i Fontanilles, espardenyer de professió que al 1886 vivia a la casa número 4 de la plaça Major. La Rosa Mari Galán va parlar amb la néta de Joan Baldrich,la seva tieta Antònia, i li va comentar que: “... el meu avi Joan sempre explicava que el dia que va néixer Alfons XIII va plantar un plàtan a la plaça per recordar aquell esdeveniment...”
Així doncs, tenim dues dates en les quals oscil·la la plantació de l´arbre : una és la de 17 de maig de 1886 i l’altre, la del 16 de febrer de 1887. Podem pensar que l´arbre es va plantar quan va néixer el rei (1886) i que al no sobreviure, a l´hivern de 1887, se’n plantés un altra al mateix lloc o es fes un empelt a la soca. Aquest és el que ens ha arribat fins l´actualitat.
El “plataner de la plaça” amb les seves branques, quan feia vent, aixecava les teules de les cases del voltant. L´arbre va ser per primer cop esporgat al desembre de l´any 1951 i van sortir unes 20 tones de llenya. Arran d´aquesta esporgada se li va donar forma a la seva copa , que com podeu veure és arrodonida . Les mides de l´arbre monumental són 22,70 metres d´alçada total i el perímetre de la soca a la part baixa es de 6,80 metres.
El perquè es va plantar un arbre a La Riera quan va néixer el rei al 1886 es deu a que catorze anys abans, al 1873 s´havia proclamat la Primera República i s´havia destituït al rei. En aquell any, a Catalunya és van plantar molts plàtans anomenats “Arbres de la llibertat” en places de ciutats i pobles que simbolitzaven els valors de la Primera República de – llibertat, igualtat i fraternitat-. Quan la República va caure al 1874 i es va restaurar la monarquia amb Alfons XII, molts símbols republicans van desaparèixer menys uns pocs, com per exemple, el de plantar un arbre per celebrar els grans esdeveniments polítics. A La Riera, tenim un exemple de com es va apropiar la monarquia d´un símbol de la revolució, que en aquest cas, commemora un naixement reial.
Aquest arbre que tenim aquí al davant ha estat testimoni de la història del nostre poble durant els últims 125 anys. Ni les pedregades, les ventades, ni les sequeres l´han pogut marcir. Ha vist gent de tota condició i molts hi han jugat sota la seva ombra. N´ha vist de tots colors i també ha observat molts canvis en la societat del nostre poble. Esperem que el proper 22 de maig, l´arbre de la plaça, sigui també el testimoni d´un canvi al nostre Ajuntament. Tots junts ho podem aconseguir.
VISCA LA RIERA!